7 de diciembre de 2012

L'EDUCACIÓ INFANTIL



Fins ara hem estat parlant de l’educació en termes més generals, aquesta setmana enfocaré l’entrada més cap a l’educació infantil que és l’etapa de 0 a 6 anys, es una etapa voluntària però ja s’ha aconseguit que el cent per cent dels infants estiguin escolaritzats. 

L’educació infantil està formada per dos cicles, de 0 a 3 anys, que sol ser una etapa de pagament, i de 3 a 6 anys que ja és gratuïta. 

En aquesta el etapa el currículum s’orienta cap al desenvolupament integral i harmònic de la persona, i en els aspectes físics, emocionals, afectius, socials i intel·lectuals que possibiliten l’accés a nous aprenentatges. S’han d’establir vincles afectius i experiències positives als infants tenint en compte el desenvolupament de cada nen, les seves característiques personals, l’entorn i les famílies ja que els primers anys de vida són fonamentals per la construcció de la pròpia identitat.

L’enfocament didàctic en aquesta etapa educativa ha de ser globalitzat i significatiu per a que els nous coneixements siguin funcionals i aplicables. Això implica una programació flexible que tingui en compte les vivències i experiències, interessos i coneixements previs dels infants, l’entorn  i plantejant situacions educatives que els ajuden a pensar, donant sentit a l’activitat i fonamentat l’observació, l’escolta, l’anàlisi, la creativitat i la interpretació.



Algunes característiques de l’educació infantil són:

·       L’escola i l’entorn: l’escola ha de ser un lloc estimulant i relacional. La comunicació i la relació amb els altres i amb l’entorn han de generar nous aprenentatges. Facilitant als infants el treball en grups, parelles, assemblees i fer activitats variades, contextualitzades i significatives en espais habilitats com racons o tallers on es produeixen diferents i enriquidores situacions educatives. L’escola ha de ser un lloc obert on entri la realitat i la diversitat cultural del barri, poble o comunitat.

·       La comunicació: en el procés d’aprenentatge de la lectura i escriptura es veuen els diferents ritmes maduratius i cognitius dels nens. S’han d’analitzar aquest ritmes i adaptar-los a les situacions educatives i a cada alumne per fer una atenció individualitzada.

·      Espais i temps: tots els espais i moments d’una escola són educatius i la manera en que s’organitzen a l’aula han de contribuir al desenvolupament dels infants. Els espais han de ser oberts, flexibles i segurs per donar resposta als  com interessos i necessitats dels nens. S’han d’habilitar espais de son, per descansar, per menjar, per la higiene i per el joc, que és molt important es aquesta etapa on els nens com més aprenen y desenvolupen les seves capacitats és jugant.  També cal destacar la potencialitat educativa de tots els moments quotidians i de rutines, tan necessaris a l’educació infantil.

·    La diversitat a l’aula: cada infant és únic. L’escola atén a tots els nens amb diferents ritmes d’aprenentatge, diferents actituds i aptituds, i diferents experiències personals. Per tant els docents han d’acollir els interessos dels infants, els han d’escoltar i adequar les tasques i activitats educatives al nivell de cada alumne.

Educar en la diversitat vol dir veure l’educació d’una manera oberta i flexible, dissenyant activitats d’aprenentatge i avaluacions que respectin el nivell cognitiu de cada alumne tenint en compte les diferències lingüístiques, socials, culturals i personals.

·     Família i escola: la comunicació família escola es fonamental, parlem de nens molt petits i les famílies han de col·laborar i treballar junt amb els mestres i participar de l’educació dels fills.


 


De l’etapa de l’educació infantil m’agradaria destacar el joc com a principal situació educativa, mitjançant el joc, els nens exploren el seu entorn i els objectes que els envolten, aprenen a coordinar les accions amb altres persones, aprenen a tenir en compte els medis per a aconseguir els objectius, s’apropen als objectes i els utilitzen amb imaginació. El joc proporciona beneficis en el desenvolupament i creixement dels nens, afavoreix les capacitats afectives i emocionals, ja que a través del joc simbòlic amb ninots i diferents objectes, reprodueixen o imaginen escenes o situacions de la vida real.

Y també m’agradaria destacar la creativitat, que els nens siguin capaços de desenvolupar la seva creativitat a traves de diferents tipus de llenguatges com el musical o l’artístic. No s’ha de “matar” la creativitat buscant una sola resposta o un sol model, com en el comte "la flor del tallo verde" Miguel Angel Santos Guerra conta en el seu blog.

Aquesta setmana hi havia molt per llegir i no volia fer una entrada massa llarga, m’ha quedat per comentar una mica les intel·ligències múltiples, que abans es consideraven només que dues la intel·ligència matemàtica i la lingüística i avui en considerem vuit. Ho trop molt interesant ja que molts nens petits, en l’etapa infantil inclús, ja destaquen en alguna d’aquetes capacitats i el que s’ha de fer el potenciar-la al màxim i ajudar als nens a desenvolupar-la ja que forma part de la seva pròpia identitat. 

 

3 de diciembre de 2012

L'AVALUACIÓ





 
Aquesta setmana parlaré de l’avaluació i he començat l’entrada amb l’entrevista a Jose Luís Castillo ja que hi ha dit un parell de coses que m’han impactat molt com per exemple quan diu que encara els pares pregunten als nens “quin nota has tret?” com si l’únic que importa fos la nota, en lloc de preguntar ¿què has aprés? o ¿com ho has aprés? O ¿qui t’ho ha ensenyat? i ¿com ho pots aplicar? Aquí la família te un paper molt importat, ja des de casa hem de tractar de donar menys importància a un número del 1 al 10 que és un indicador d’ una nota d’examen o d’un treball però que no te en compte tot el procés d’aprenentatge que hi ha darrera.
També critica el llibre com a referent de l’avaluació tradicional on l’alumne ha de reproduir tots els continguts a avaluar.
Ens parla de comunicar, emocionar, dissenyar, construir, compartir, decidir, innovar, contextualitzar... però l’escola i l’avaluació d’avui no ho permet ja que encara tenim aquest concepte d’avaluar per aprovar o suspendre i no per orientar els alumnes i els mestre si anem per el camí traçat o si alguna cosa no va bé.

 
Ara faré una referència als tipus d’avaluació segons la seva finalitat i el moment en que es fa.
Segons la finalitat tenim:
  • Avaluació de diagnòstic. Per veure els coneixements que tenen els alumnes i programar-te a partir d’aquet punt.
  • Avaluació sumativa. Per valorar el que l’alumne ha aprés, informe sobre el punt de partida, el procés i el resultat final.
  • Avaluació formativa. Pretén orientar, regular i corregir el desenvolupament formatiu a l’hora de buscar informació constant durant el procés.
Segons el moment trobem:
  • Avaluació inicial. Es fa a l’ inici del procés.
  • Avaluació final. Es fa al final del procés d’aprenentatge per veure si s’han aconseguit els objectius.
  • Avaluació processual. Correspon a l’avaluació del funcionament, del desenvolupament d’un aprenentatge que s’avaluarà al llarg d’un període fixat.
Segons l’avaluador també trobem diferents tipus d’avaluació:
  • Avaluació externa. Si les persones que avaluen no han participat en el procés d’aprenentatge.
  • Avaluació interna. Quan les persones que avaluen han participat en el procés didàctic. Aquest tipus d’avaluació es pot dividir en tres:
_Autoavaluació: quan s’avalua un mateix.
_Coavaluació: quan es fa entre els companys.
_Heteroavaluació: l’avaluador i l’avaluat no coincideixen, algú avalua la feina del altre.
També podem avaluar segons criteris:
  • Avaluació criterial. Que compara els resultats d’un procés educatiu amb els objectius prèviament fixats.
  • Avaluació normativa. Es bassa en el nivell general del grup que actua com mitjana o patró.
  • Avaluació inclusiva. L’avaluació que integra la noció d’ajustament de l’ajuda pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivació dels nens.
    Na Isabel Solé al llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil ens parla de l’avaluació a l’etapa infantil on no te sentit avaluar per emetre judicis, sancionar o etiquetar l’alumnat ja que pot condicionar les possibilitats dels nens i nenes si no que ha de servir per intervenir, canviar i millorar la pràctica educativa i l’evolució i l’aprenentatge de tots els nens de la classe.

    Però ¿com hem de avaluar en aquesta etapa? Solé ens diu que es tracta de recollir informació que serveix per interpretar i qüestionar els processos d’ensenyança-aprenentatge que es desenvolupen a l’aula, observant, escoltant els alumnes, preguntant.. en relació als objectius que s’havien plantejat, tenint-los molt clars, per veure si els nens els van assolint. 
     
    Un altre put molt important a tenir en compte a l’hora d’avaluar és la manera en que ho comuniquen, tant als pares com als alumnes, ja que pot condicionar i influir en el futur escolar i personal de l’alumne, no podem oblidar que hem de fomentar l’autoconcepte i l’autoestima dels nens. Na Solé fa una cita al llibre que m’agrada molt i diu La evaluación no es una simple constatación del rendimiento, la capacidad o el pensamiento del alumno sinó que por sí misma produce efectos sobre el alumno evaluado y sobre el adulto que evalúa (Fèneyrou, 1990).

    Aquesta entrada sobre l’avaluació, tot el que he llegit i les conferències i entrevistes que he vist m’han agradat molt. Com ja he dit en alguna altra entrada, l’educació que jo vaig rebre a l’escola era tradicional, vaig cursar l’ EGB i, encara que a l’etapa d’infantil no, però a cursos superiors i per exemple, en assignatures com “sociales” o “naturales”, normalment tenia un proba cada dos o tres temes, a més, recordo que tenia que memoritzar els conceptes del llibre per després reproduir-los a l’examen. Cada dia que passa, la reflexió que na Gemma Tur, la nostra mestra de Bases didàctiques, ens va fer el primer dia de classe El que pretenc és que la vostra experiència com alumnes no us serveixi com a mestres... així com va passant el curs per mi te, si cap, més sentit. 
     
    La meva visió de l’avaluació a canviat molt aquesta setmana, avaluar per orientar i no per sancionar o classificar alumnes, per a mi era impensable, però he aprés que si vull ser una mestra competent, vull ensenyar els alumnes a construir el seu propi coneixement, que aprenguin conceptes, procediments i actituds i que a més els sàpiguen posar en pràctica... el que no podré fer mai es avaluar un examen basat en un llibre, sinó que tractaré de tenir en compte tot allò que estic construint en aquest grau.

    Aquesta setmana l'eina m'ha costat una mica més ja que mai havia fet un Power point però estic molt contenta perquè ha aprés algo nou per mi

     

29 de noviembre de 2012

PREPARATS PER EL CANVI



La setmana passada ens endinsarem una mica en el concepte de currículum i el vàrem veure amb una visió un mica crítica, doncs aquesta setmana parlaré del currículum per ensenyar les competències, que te una visió més globalitzadora però també implica molta més feina per els mestres ja que tenen que elaborar tot un procés  d’aprenentatge per als alumnes no només donar el temari.


Les competències bàsiques són vuit es poden agrupar en vuit:

·         Competències comunicatives on inclouríem dos:
1.      Comunicació audiovisual
2.      Comunicació artística i musical

·         Competències metodològiques:
3.      Tractament de la informació i competència
4.      Matemàtica
5.      Aprendre a aprendre

·         Competències personals:
6.      Autonomia i iniciativa personal

·         Conviure i habitar el món:
7.      Coneixement i interacció amb el món físic
8.      Social i ciutadania


Per tant les clàssiques disciplines no són suficients per aprendre competències. En Zabala ens parla del caràcter disciplinar, interdisciplinari i meta disciplinari dels components de les competències, es a dir, tenim alguns continguts que tenen un suport disciplinar (assignatures), altres interdisciplinaris i altres continguts tenen un caràcter meta disciplinari i que no estan sustentats per ninguna disciplina acadèmica ni tenen base en algun saber científic. Per tant, cóm podem ensenyar competències per la vida,  en un currículum on la metodologia es tradicional i s’agrupa en disciplines convencionals, on només aprens continguts conceptuals però no procedimentals ni actitudinals.

Doncs el que necessitem són canvis, canvis curriculars, canvis en els mestres i en els alumnes, canvis d’organització... d’aquests transformacions ens parla en Jacint Verdaguer.


 

Afavorir l’autonomia, l’obligatorietat, a treballar de manera cooperativa on segurament s’aprenen menys coneixements però s’adquireix l’habilitat d’aprendre.
També em de canviar el rol del mestre, ara ja no és el protagonista si no que agafa el rol de de gestor d’activitats, dóna a cada alumne el que necessita per desenvolupar el seu coneixement. Ara el protagonista és la l’alumne. Els professors també s’han de posar d’acord per treballar junts i no quedar-se només en la teoria sinó que aplicar la pràctica dins l’aula. 



Respecte als espais també és un gran repte canviar-los, tenim escoles igual que al segle XIV quan varen néixer les escoles, però tot a canviat molt i els espais i entorn del centre també ha de fer-ho. S’han d’aprofitar tots els espais del centre per fer activitats en grups, o lectura, treballs d’investigació... i la distribució de l’aula també, abans l’aula estava distribuïda per escoltar al professor, ara ja no cal aquesta distribució per que hem de escoltar-nos  tots. 


Hem d’adaptar l’escola a la nova societat i ensenyar als alumnes com desenvolupar-se en ella, vivim en una societat globalitzada, dons hem d’obrir l’escola al món ja que amb les eines que tenim podem treballar amb diferents països i cultures educant en la diversitat. L’escola ja no podem ser quatre parets.


Na Isabel Sole a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil també ens parla de la organització i dels espais, les escoles han d’estar adaptades als infants, on puguin trobar diverses zones, de joc, de trobada, d’acció individual, llocs per descansar... També destaca la relació i comunicació família-escola que ha de ser diària i fluida entre els pares i el mestre, i la relació de l’educadora amb els nens ha de ser de confiança i ha de crear un vincle afectiu i de seguretat per que els nens es sentin feliços a l’escola. Destaca aspectes com el fonament de l’autoconcepte i l’autoajuda , l’ensenyament com activitat compartida, l’aprenentatge significatiu i globalitzador , l’atenció a la diversitat.


Per altar banda en Zabala al capítol 10 de Once ideas clave ens parla del enfoc globalitzador de l’ensenyança de les competències. També ens parla de l’organització dels espais, de l’aula, del temps, dels continguts i de la metodologia necessària per ensenyar els diferents continguts, ja que segons n’Antoni, no hi ha només un mètode per aprendre o ensenyar competències, si no que serà necessari en cada cas una estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar i a les característiques dels alumnes. 



La reflexió d’aquesta setmana, després  d’ haver llegit en Zabala i a na Isabel Solé i haver vist l’entrevista a Jacint Verdaguer és que necessitem uns canvis a l’educació,  i els hem de posar en pràctica, volem ensenyar a ser competents als nostres alumnes i que construeixin el seu propi coneixement però hem de començar canviant els currículums basats en un ensenyament propedèutic i transmissor del saber, en unes disciplines separades les unes de les altres com si fossin departaments tancats, hem de canviar les estructures de les escoles, que encara avui en dia són iguals que sis segles enrere quan varen aparèixer, hem d’obrir les finestres i les portes, dels centres educatius i de les aules al món i amb les noves eines de treball avui és possible, per ensenyar d’una manera global , diversa i interactiva amb la societat que ens envolta.     

El canvi ha començat, ara cal posar-lo  en pràctica.

L'eina d'aquesta setmana consisteix en crear algún conflicte congnitiu, a través del qual iniciar un procés d'aprenentatge amb nens, bé, doncs el que jo he triat és una situació real que em va passar a mi amb sa meva nevoda. Fa unes dies que passejavem  per Sant Antoni i n'Abril, que te tres anys em va preguntar per què les fulles dels arbres es queien a terra, doncs vaig aprofitar per explicar-li les quatre estacions i especialment la tardor. No se si ho va comprendre molt be per que es petita pero ara ja sap que estem en la tardor.