Aquesta setmana la meva
entrada en es bloc tracta sobre el constructivisme i l’aprenentatge per
competències.
La LOGSE (1990) és la primera llei que
parla del constructivisme que consisteix en la construcció, per part dels
alumnes, del seu propi aprenentatge i saber com aplicar aquests coneixements a
la vida diària.
Un aprenentatge serà significatiu quan, a
més de memoritzar-lo, es pugui aplicar en diferents contexts . les competències
impliquen una acció, que per ser eficaç, deu modificar els esquemes d’actuació
que integren els coneixements, procediments i actituds. Es a dir, no es pot
aplicar un coneixement que no s’ha comprès suficientment.
Els investigadors de les teories
constructivistes han desenvolupat uns principis que han de adonar-se per a que
l’aprenentatge sigui el més significatiu possible. Així segons la proposta
integradora de Coll (1987, 1990 i 1993) tenim deu principis psicopedagògics:
Esquema
de coneixements i coneixements previs. Hem
de partir de que l’alumne ja sap, els coneixements previs són el punt de
partida, però pot ser que siguin erronis, llavors haurien de detectar aquests
coneixements erronis perquè poden condicionar tot el procés d’aprenentatge. Els
esquemes de coneixements són les representacions que una persona posseeix en un
moment donat sobre algun objecte de coneixement.
Vinculació
o significació profunda entre els nous continguts i els
coneixements previs. Ha de haver una relació entre el que és nou i el que
ja es sabia, si això no es dona, l’aprenentatge es pot convertit en mecànic per
tant fàcil d’oblidar.
Nivell
de desenvolupament. Per a que el procés
d’aprenentatge es desenvolupi és necessari que els nous continguts puguin
actualitzar els seus esquemes de coneixement, comparar-los amb els nous, trobar
diferències i similituds i integrar-los en els seus esquemes. Però et pots
trobar amb un alumne que no està a la mateixa etapa de desenvolupament (Piaget) que els altres i no pot desenvolupar el
coneixement al mateix temps que els companys, per tant has de detectar l’etapa
de desenvolupament en la que està i ajudar-lo a passar a la següent.
Zona
de desenvolupament proper. Principi psicopedagògic
de Vigoski (1979). Per a Vigoski aprendre és una activitat social. La ZDP és la
distància entre el que saps i el que es vol aprendre (amb ajuda). Aquí està la
nostra feina, ajudar-los a creuar aquesta línia.
Disposició
per l’aprenentatge. Aquest punt tracta de
la relació de l’alumne amb l’entorn, la salut i l’equilibri emocional,
l’ambient... un nen ha d’estar emocionalment equilibrat per poder
construir un coneixements.
Significativitat
i funcionalitat dels nous continguts. Per
a que l’aprenentatge sigui significatiu també a de ser funcional, es a dir, ha
de tenir sentit i els alumnes han de saber aplicar-lo. També serà més fàcil de
comprendre si entenen la seva funcionalitat.
Activitat
mental i conflicte cognitiu. Per a que
l’aprenentatge es doni el nen ha de tenir un paper actiu i protagonista. Es
necessari que desenvolupi una activitat mental que possibiliti la reelaboració
dels nous esquemes del coneixement. El que Piaget denomina conflicte cognitiu, mitjançant el qual el nen qüestiona les seves
idees com a pas previ de la construcció del significat. Per exemple, la lluna
és un conflicte cognitiu per un nen, que genera curiositat i ganes d’aprendre.
Actitud
favorable, sentit i motivació. És molt important que
els nens tenguin ganes d’aprendre, hem de intentar mantenir sempre la seva atenció,
si s’avorreixen no aprendran. L’aprenentatge agafa sentit si hi ha interès pels
continguts. La motivació Insíntrica és quan el nen es motiva per sí mateix,
quan els nous coneixements els poden relacionar amb els que ja tenen. També
podem utilitzar la motivació Extrínsica, que és la que utilitzaríem els mestres
per captar l’atenció dels alumnes en cas d’estar desmotivats.
Autoestima,
autoconcepte i expectatives. L’autoestima i
l’autoconcepte és molt important pel procés d’aprenentatge. Com l’alumne veu
l’escola, els mestres, els companys i la relació amb ells, com es veu ell
mateix i també és molt important el que el mestre projecta d’ell. Un mestre que
te bona projecció d’un alumne, el farà sentir més valorat i com a conseqüència
treballarà millor, si un mestre te una mala projecció d’un alumne aquest,
probablement es desmotivarà i no seguirà el ritme dels companys, ja que el seu
autoconcepte i els teves expectatives d’ell seran negatives.
Reflexió sobre el propi aprenentatge. Metacognició. La capacitat de reflexionar sobre com es produeix el propi aprenentatge aconsegueix que aquest sigui més fons i significatiu i facilita els nous coneixements. Regular el propi coneixement, aplicar-lo, controlar el procés i avaluar-lo són habilitats per aprendre a aprendre.
Tots aquests
principis psicopedagògics formen part del procés d’aprenentatge per
competències i els conceptes de funcionalitat i significat són essencials ja
que per aprendre un nou coneixement és fonamental entendre’l i saber
aplicar-lo. Els coneixements previs ens indiquen les bases, on jo, quan sigui
docent, començaria a realitzar els nous coneixements. El nivell de
desenvolupament de l’alumne ens informarà de la facilitat o dificultat
d’aprendre. Quan sigui mestra, probablement em trobaré a l’aula algun alumne
que no estigui en la mateixa fase de desenvolupament que tots ela altres, doncs
m’agradaria identificar aquesta fase i fer el que estigui a les meves mans per
a que el nen passi al nivell dels seus companys i facilitar-li l’aprenentatge.
M’agradaria fer feina a la zona de
desenvolupament pròxim, ZDP, per establir els graus d’aprenentatge en funció de
les característiques individuals. També vull treballar molt l’autoestima i
l’autoconcepte dels meus alumnes, vull que ells tinguin expectatives molt bones
d’ells mateixos i jo tenir-les d’ells. Per la meva experiència sé que si tens
un alumne que es despista una mica , si el motives i li fas pensar que ell pot
i que tu confies en ell, l’alumne farà tot el possible per complir les teves
expectatives i la projecció que tens d’ell i per no defraudar-te, si per el
contrari el dónes per perdut, segurament aquest alumne fracassarà.
I per finalitzar, pens que ensenyar-los a
reflexionar sobre el que han après i com han arribat a fer-ho, els ajudarà a la
comprensió i absorció de l’aprenentatge. Personalment, a l’escola no em varen
ensenyar molt a reflexionar, per això em costa una mica, però amb aquest grau
que estic estudiant, no només aprendre a ensenyar sinó que estic, jo mateixa,
aprenent a aprendre.
fuente YOUTUBE
http://youtu.be/7eso5xiUYK0