La setmana passada ens
endinsarem una mica en el concepte de currículum i el vàrem veure amb una visió
un mica crítica, doncs aquesta setmana parlaré del currículum per ensenyar les competències,
que te una visió més globalitzadora però també implica molta més feina per els
mestres ja que tenen que elaborar tot un procés d’aprenentatge per als alumnes no només donar
el temari.
Les competències
bàsiques són vuit es poden agrupar en vuit:
·
Competències
comunicatives on inclouríem dos:
1. Comunicació
audiovisual
2. Comunicació
artística i musical
·
Competències
metodològiques:
3. Tractament
de la informació i competència
4. Matemàtica
5. Aprendre
a aprendre
·
Competències personals:
6. Autonomia
i iniciativa personal
·
Conviure i habitar el
món:
7. Coneixement
i interacció amb el món físic
8. Social
i ciutadania
Per tant les
clàssiques disciplines no són suficients per aprendre competències. En Zabala
ens parla del caràcter disciplinar, interdisciplinari i meta disciplinari dels
components de les competències, es a dir, tenim alguns continguts que tenen un
suport disciplinar (assignatures), altres interdisciplinaris i altres
continguts tenen un caràcter meta disciplinari i que no estan sustentats per
ninguna disciplina acadèmica ni tenen base en algun saber científic. Per tant, cóm
podem ensenyar competències per la vida,
en un currículum on la metodologia es tradicional i s’agrupa en disciplines
convencionals, on només aprens continguts conceptuals però no procedimentals ni
actitudinals.
Doncs el que
necessitem són canvis, canvis curriculars, canvis en els mestres i en els
alumnes, canvis d’organització... d’aquests transformacions ens parla en Jacint
Verdaguer.
Afavorir
l’autonomia, l’obligatorietat, a treballar de manera cooperativa on segurament
s’aprenen menys coneixements però s’adquireix l’habilitat d’aprendre.
També em de
canviar el rol del mestre, ara ja no és el protagonista si no que agafa el rol
de de gestor d’activitats, dóna a cada alumne el que necessita per desenvolupar
el seu coneixement. Ara el protagonista és la l’alumne. Els professors també
s’han de posar d’acord per treballar junts i no quedar-se només en la teoria
sinó que aplicar la pràctica dins l’aula.
Respecte als espais
també és un gran repte canviar-los, tenim escoles igual que al segle XIV quan
varen néixer les escoles, però tot a canviat molt i els espais i entorn del
centre també ha de fer-ho. S’han d’aprofitar tots els espais del centre per fer
activitats en grups, o lectura, treballs d’investigació... i la distribució de
l’aula també, abans l’aula estava distribuïda per escoltar al professor, ara ja
no cal aquesta distribució per que hem de escoltar-nos tots.
Hem d’adaptar
l’escola a la nova societat i ensenyar als alumnes com desenvolupar-se en ella,
vivim en una societat globalitzada, dons hem d’obrir l’escola al món ja que amb
les eines que tenim podem treballar amb diferents països i cultures educant en
la diversitat. L’escola ja no podem ser quatre parets.
Na Isabel Sole a
Aprendre i ensenyar a l’educació infantil
també ens parla de la organització i dels espais, les escoles han d’estar
adaptades als infants, on puguin trobar diverses zones, de joc, de trobada,
d’acció individual, llocs per descansar... També destaca la relació i
comunicació família-escola que ha de ser diària i fluida entre els pares i el
mestre, i la relació de l’educadora amb els nens ha de ser de confiança i ha de
crear un vincle afectiu i de seguretat per que els nens es sentin feliços a
l’escola. Destaca aspectes com el fonament de l’autoconcepte i l’autoajuda ,
l’ensenyament com activitat compartida, l’aprenentatge significatiu i
globalitzador , l’atenció a la diversitat.
Per altar banda
en Zabala al capítol 10 de Once ideas
clave ens parla del enfoc globalitzador de l’ensenyança de les
competències. També ens parla de l’organització dels espais, de l’aula, del
temps, dels continguts i de la metodologia necessària per ensenyar els
diferents continguts, ja que segons n’Antoni, no hi ha només un mètode per
aprendre o ensenyar competències, si no que serà necessari en cada cas una
estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a
desenvolupar i a les característiques dels alumnes.
La reflexió d’aquesta
setmana, després d’ haver llegit en
Zabala i a na Isabel Solé i haver vist l’entrevista a Jacint Verdaguer és que
necessitem uns canvis a l’educació, i
els hem de posar en pràctica, volem ensenyar a ser competents als nostres
alumnes i que construeixin el seu propi coneixement però hem de començar canviant
els currículums basats en un ensenyament propedèutic i transmissor del saber,
en unes disciplines separades les unes de les altres com si fossin departaments
tancats, hem de canviar les estructures de les escoles, que encara avui en dia
són iguals que sis segles enrere quan varen aparèixer, hem d’obrir les
finestres i les portes, dels centres educatius i de les aules al món i amb les
noves eines de treball avui és possible, per ensenyar d’una manera global ,
diversa i interactiva amb la societat que ens envolta.
El canvi ha
començat, ara cal posar-lo en pràctica.
L'eina d'aquesta setmana consisteix en crear algún conflicte congnitiu, a través del qual iniciar un procés d'aprenentatge amb nens, bé, doncs el que jo he triat és una situació real que em va passar a mi amb sa meva nevoda. Fa unes dies que passejavem per Sant Antoni i n'Abril, que te tres anys em va preguntar per què les fulles dels arbres es queien a terra, doncs vaig aprofitar per explicar-li les quatre estacions i especialment la tardor. No se si ho va comprendre molt be per que es petita pero ara ja sap que estem en la tardor.