EL ROL DEL MESTRE

EL ROL DEL MESTRE

    Hola a tots! La meva entrada d’aquesta setmana està relacionada amb el rol de mestre. Amb les classes amb na Gemma i la lectura de Jaume Carbonell estic aprenent com ser un bon mestre, feina que no és gens fàcil.

    Acontinuació vaig a fer referència a una frase d’en Jaume Cela i Juli Palou que m’agradat molt “en nuestra profesión lo imprevisible es tan importante como lo previsible. Ser maestro es practicar un tipo de arte porque por mucho que te prepares y conozcas a tus alumnos y preveas numerosas situaciones siempre aparecen otras que te sorprenden y que debes entender”.

    La feina de mestre és una feina dinàmica, en moviment, mai no pararàs de formar-te, d’ensenyar... mai no arribaràs al fi del camí, sempre trobaràs un altre per explorar, per investigar.

    Un bon mestre és el qui coneix els seus alumnes, tant a l’àmbit escolar con en el context familiar, per així poder a arribar a comprendre cada un d’ells, i establir una relació afectiva, com diu en Freire “La educación es, sobre todo, un acto de amor”. Un bon mestre mai deixa d’aprendre ,d’investigar, s’ estima la lectura, sent curiositat, domina les noves tecnologies, utilitza el diàleg amb els seus alumnes, cultiva la seva ment.

 Domina els coneixements, les metodologies, les estratègies i els procediments i sap aplicar-los dins l’aula.

    Tot i així els mestres tenen enemics i els pitjors són l’individualisme i el corporativisme. L’individualisme pot conduir un docent a tancar-se dins l’aula i a protegir-se de les crítiques, no implicar-se amb la resta de companys inclòs apartar-se de l’escola. L’altre gran enemic és el corporativisme que anteposa els interessos específics i particulars d’un determinat col.lectiu docent per dalt dels interessos generals de l’educació. 

    Per altra banda en Jaume Carbonell classifica els docents en diferents tipus:

1.      Model funcional i absentista: és el típic funcionari que ha aconseguit la seva plaça, segueix el mètode tradicional d’ensenyança, el seu únic recurs és el llibre i ja no te cap motivació. 

2.      Model especialista: aquest tipus de mestre defèn la seva assignatura, no te una visió general i la seva  única referència educativa és la seva especialitat. Li costa fer feina en equip i continua amb la fragmentació del coneixement.

3.      Model autista: tracta de canviar la metodologia però no te recursos i utilitza els de l’escola tradicional, es tanca dins l’aula i finalment no arriba a desenvolupar una educació constructivista. Ho vol fer no acaba no fent res.

4.      Model nostàlgic: generalment són mestres mes majors, que han intentat canviar el sistema educatiu, han fet projectes.. però ja s’han cansat, ja no volen lluitar més.

5.      Model basat en la queixa permanent: és aquell que sempre es queixa de tot i fa culpable a l’Admistració en lloc de qüestionar-se a si mateix i a la seva feina.

http://gloriamundi.blogsome.com/2007/05/22/bookslibros/

  A mi, personalmet, no m’agradaria, quan exerciti com a docent, agafar ningún d’aquests rols. També soc consciente que tot el sistema educatiu no canviarà d’un dia a l’altre, és un procés que ja ha començat, que tal vegada estem a l’inici del camí encara que unes escoles van per davant d’unes altres, que jo quan arribi a una escola no la canviaré es primer dia, ni el segon però tinc clar que posaré el meu granet de sorra per fer una educació constructivista, que vull treballar en equip per poc a poc aconseguir el repte de fer una educació millor. Vull ser una mestra TPACK, es a dir, conèixer els contiguts, saber com ensenyar-los i vull tenir i conèixer les eines necessàries per fer-ho.