PREPARATS PER EL CANVI

La setmana passada ens endinsarem una mica en el concepte de currículum i el vàrem veure amb una visió un mica crítica, doncs aquesta setmana parlaré del currículum per ensenyar les competències, que te una visió més globalitzadora però també implica molta més feina per els mestres ja que tenen que elaborar tot un procés  d’aprenentatge per als alumnes no només donar el temari.

Les competències bàsiques són vuit es poden agrupar en vuit:

·         Competències comunicatives on inclouríem dos:

1.      Comunicació audiovisual

2.      Comunicació artística i musical

·         Competències metodològiques:

3.      Tractament de la informació i competència

4.      Matemàtica

5.      Aprendre a aprendre

·         Competències personals:

6.      Autonomia i iniciativa personal

·         Conviure i habitar el món:

7.      Coneixement i interacció amb el món físic

8.      Social i ciutadania

Per tant les clàssiques disciplines no són suficients per aprendre competències. En Zabala ens parla del caràcter disciplinar, interdisciplinari i meta disciplinari dels components de les competències, es a dir, tenim alguns continguts que tenen un suport disciplinar (assignatures), altres interdisciplinaris i altres continguts tenen un caràcter meta disciplinari i que no estan sustentats per ninguna disciplina acadèmica ni tenen base en algun saber científic. Per tant, cóm podem ensenyar competències per la vida,  en un currículum on la metodologia es tradicional i s’agrupa en disciplines convencionals, on només aprens continguts conceptuals però no procedimentals ni actitudinals.

Doncs el que necessitem són canvis, canvis curriculars, canvis en els mestres i en els alumnes, canvis d’organització... d’aquests transformacions ens parla en Jacint Verdaguer.

Jacint Verdeguer canvis curriculars

 

Afavorir l’autonomia, l’obligatorietat, a treballar de manera cooperativa on segurament s’aprenen menys coneixements però s’adquireix l’habilitat d’aprendre.

També em de canviar el rol del mestre, ara ja no és el protagonista si no que agafa el rol de de gestor d’activitats, dóna a cada alumne el que necessita per desenvolupar el seu coneixement. Ara el protagonista és la l’alumne. Els professors també s’han de posar d’acord per treballar junts i no quedar-se només en la teoria sinó que aplicar la pràctica dins l’aula. 

Jacint Verdeguer canvis en el professorat

Respecte als espais també és un gran repte canviar-los, tenim escoles igual que al segle XIV quan varen néixer les escoles, però tot a canviat molt i els espais i entorn del centre també ha de fer-ho. S’han d’aprofitar tots els espais del centre per fer activitats en grups, o lectura, treballs d’investigació... i la distribució de l’aula també, abans l’aula estava distribuïda per escoltar al professor, ara ja no cal aquesta distribució per que hem de escoltar-nos  tots. 

Hem d’adaptar l’escola a la nova societat i ensenyar als alumnes com desenvolupar-se en ella, vivim en una societat globalitzada, dons hem d’obrir l’escola al món ja que amb les eines que tenim podem treballar amb diferents països i cultures educant en la diversitat. L’escola ja no podem ser quatre parets.

Na Isabel Sole a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil també ens parla de la organització i dels espais, les escoles han d’estar adaptades als infants, on puguin trobar diverses zones, de joc, de trobada, d’acció individual, llocs per descansar... També destaca la relació i comunicació família-escola que ha de ser diària i fluida entre els pares i el mestre, i la relació de l’educadora amb els nens ha de ser de confiança i ha de crear un vincle afectiu i de seguretat per que els nens es sentin feliços a l’escola. Destaca aspectes com el fonament de l’autoconcepte i l’autoajuda , l’ensenyament com activitat compartida, l’aprenentatge significatiu i globalitzador , l’atenció a la diversitat.

Per altar banda en Zabala al capítol 10 de Once ideas clave ens parla del enfoc globalitzador de l’ensenyança de les competències. També ens parla de l’organització dels espais, de l’aula, del temps, dels continguts i de la metodologia necessària per ensenyar els diferents continguts, ja que segons n’Antoni, no hi ha només un mètode per aprendre o ensenyar competències, si no que serà necessari en cada cas una estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar i a les característiques dels alumnes. 

La reflexió d’aquesta setmana, després  d’ haver llegit en Zabala i a na Isabel Solé i haver vist l’entrevista a Jacint Verdaguer és que necessitem uns canvis a l’educació,  i els hem de posar en pràctica, volem ensenyar a ser competents als nostres alumnes i que construeixin el seu propi coneixement però hem de començar canviant els currículums basats en un ensenyament propedèutic i transmissor del saber, en unes disciplines separades les unes de les altres com si fossin departaments tancats, hem de canviar les estructures de les escoles, que encara avui en dia són iguals que sis segles enrere quan varen aparèixer, hem d’obrir les finestres i les portes, dels centres educatius i de les aules al món i amb les noves eines de treball avui és possible, per ensenyar d’una manera global , diversa i interactiva amb la societat que ens envolta.     

El canvi ha començat, ara cal posar-lo  en pràctica.

L'eina d'aquesta setmana consisteix en crear algún conflicte congnitiu, a través del qual iniciar un procés d'aprenentatge amb nens, bé, doncs el que jo he triat és una situació real que em va passar a mi amb sa meva nevoda. Fa unes dies que passejavem  per Sant Antoni i n'Abril, que te tres anys em va preguntar per què les fulles dels arbres es queien a terra, doncs vaig aprofitar per explicar-li les quatre estacions i especialment la tardor. No se si ho va comprendre molt be per que es petita pero ara ja sap que estem en la tardor.

EL CURRÍCULUM

Ir a descargar

En la entrada d’aquesta setmana parlarem del Currículum escolar. Començarem amb la definició de currículum que al llarg dels anys, hi ha hagut vàries com podeu veure en el següent link definiciones de Currículum., però per mi el currículum és la programació que hem de seguir, és el conjunt de continguts, objectius, criteris metodològics i tècniques d’avaluació que s’han d’aprendre per part des alumnes durant un cicle escolar. Encara que a l’educació infantil no es obligatori, si que es serveix per orientar. 

L’origen del concepte de currículum es torba a l’obra de Bobit (1918) “El currículum”. Però amb la LOGSE s’impulsa un nou concepte més obert i que s’agrupa amb vàries corrents.

Segons en Gimeno Sacristán hi ha cinc corrents:

-Currículum com a estructura organitzada, funció transmissora de l’educació organitzada en assignatures.

-Currículum com a sistema tecnològic de producció, declaració d’intecions, objectius d’aprenentatge o dels resultats buscats del sistema educatiu.

- Pla d’instruccions, requereix definir objectius, continguts, metodologia i avaluació.

-Conjunt d’experiències i aprenentatges, el que l’alumne aprèn a l’escola, neix el concepte  de currículum ocult, què es allò que l’alumne aprèn i sense intenció, es a dir, sense estar planificat.

-Currículum com a solució de problemes: proposta de principis generals. Bases per planificar, avaluar i justificar el projecte educatiu.

Segons Serafí Antúnez hi ha tres vessants:

-Conjunt de coneixements que s’ha de transmetre a l’alumne.

-Resultats que s’han d’assolir mitjançant el procés educatiu. Formulació d’objectius d’aprenentatge a assolir pels alumnes.

-Tot això que els boixos aprenen a l’escola, fins i tot el que els alumnes aprenen sense intencionalitat (currículum ocult)

Però actualment es concep el currículum com una especificació de les intencionalitats i el pla o plans d’acció per assolir. Pla d’instruccions a partir del que es realitzen les activitats escolars. El currículum ha de servir al mestre com ajut, com punt just entre teoria i pràctica.

Els elements del currículum han de respondre a les preguntes: per què, com, quan s’ha d’ensenyar? I com i quan avaluar?

Per a l’elaboració del currículum cal parlar de quatre fonts, Coll (1986):

1.       L’anàlisi sociocultural: ens dóna informació respecte a aquells aspectes que cal ensenyar primer tenint en compte el context social en que ens situem. Aquesta selecció del saber la fa l’Administració.

2.       L’anàlisi psicològica: ens proporciona informacions sobre les característiques dels nens en les diverses etapes i dels processos d’aprenentatge que han de fer.   

3.       L’anàlisi disciplinària: ens dóna  informació sobre el tipus de coneixement que ens proporciona cada disciplina (matèries) i ens permet comprendre la seva lògica interna. L’Administració tria els continguts de les diferents matèries o disciplines que han de ser apresos i el mestre fa una priorització dels continguts.

4.      L’anàlisi pedagògica: ens facilita informació sobre quines són les situacions de pràctica educativa que permeten un aprenentatge millor.

Per una altra les característiques i funcions del currículum són:

-La funció del currículum en una etapa que no és obligatòria. Tots els aspectes que es proposen són orientatius i no prescriptius. Serveix com a referent per als mestres.

-Model curricular únic en totes les etapes educatives. És un marc únic en el qual s’hi fan les adaptacions i mesures de suport necessàries. Possibilita la coordinació entre els diferents nivells i etapes educatives.

-Model curricular obert i flexible. Diferents nivells de concreció curricular. No totes les decisions les pren l’Administració. Es obert perquè es completi a nivell del Centre i flexible per adaptar-lo a qualsevol context educatiu.

Els diferents nivells de concreció són els següents:

   - Primer nivell de concreció: es concreta en un document que és el disseny curricular. L’agent responsable és l’Administració o departaments d’Ensenyament dels governs autònoms. Estableix objectius generals per etapes o àrees.

   - Segon nivell de concreció: es fa en es Centre educatiu i l’elabora el claustre del centre. Que consta del objectius i continguts de cada etapa i en cada àrea, la metodologia didàctica, els materials curriculars que s’utilitzen i l’avaluació.

   - Tercer nivell de concreció: que es concreta en les programacions d’aula dels mestres. Ells organitzen els continguts i els objectius que van a tractar, sempre tenint com a base el projecte del centre, però aquí és on el mestre te una mica més de llibertat.

Altres característiques del currículum són la descentralització, es dona una elevada autonomia per a la gestió i desenvolupament del currículum; el currículum científic, que persegueix la pràctica pedagògica científica basada en el constructivisme amb enfocament investigador.

Però el que m’he donat compte tractant aquest tema del currículum i llegint alguns blocs, com per exemple, la maldición del currículum o Felipe Zayas es que tenim un currículum molt extens, ple de continguts que els alumnes han d’assolir dia a dia, i els mestres han de complir, on el llibre continua sent el referent, que ens trobem en escoles carregades de feines burocràtiques i al final no hi ha molt de temps per fer feina amb projectes, no tenim temps de fer que els alumnes puguin reflexionar sobre el que han après a classe i com aplicar aquests coneixements a la vida diària. 

El  currículum hauria d’ensenyar:

-fets, conceptes

-procediments

-actituds

Però ens trobem currículums plens de continguts teòrics, mestres carregats de feina i el temari d’un llibre que has de donar, doncs al final els professors  tornen a agafar el llibre. Quan jo sigui docent m’agradaria fer feina de la manera que estic aprenent, voldria que els meus alumnes puguin construir els seus propis coneixements, se que no es fàcil i es tema del currículum te molt a veure, però tot i així intentaré no canviar les meves creences i, a poc a poc  i treballant amb els meus companys, fer d’escola on jo hi sigui, un lloc on s’aprèn a aprendre.

imagen:

     llibreriapedagogica.com

QUARTA ENTARDA

Aquesta setmana he aprés encara una mica més pel que fa referència a l’aprenentatge per competències. A classe de Bases Didàctiques hem vist una conferència que Antoni Zabala va donar a Eivissa, conferència de Zabala a eivissa, que per cert m’ agradat molt, he trobat an Zabala una persona molt propera i va donar  una conferència molt entretinguda, la seva manera  d’expressar-se i els exemples que ha donat m’han fet comprendre una mica més aquest tema.

L’aprenentatge per competències vol rompre amb el sistema educatiu tradicional, propedèutic i selectiu amb la finalitat de superar proves per accedir a la universitat i vol formar persones preparades per resoldre els conflictes a la vida, tant personals com professionals. Vol donar una formació integral i orientadora, perquè no totes les persones tenen com a fi la universitat. Amb les competències s’aprenen coneixements i com aplicar-los en qualsevol context. Per tant ens ensenyen a construir el nostre aprenentatge i com podem aplicar-lo.

També he aprés aquesta setmana el terme “ser competent” que és qui te la capacitat o habilitat de donar respostes a diverses situacions de manera eficaç.

Però l’aprenentatge per competències no és fàcil, s’ha d’estructurar i en Zabala l’estructura de la següent manera:

1. Els fets: que són els continguts d’aprenentatge singular, que poden ser memoritzats fins l’automatització, repetint la informació, com per exemple els noms dels rius, formules matemàtiques, noms històrics...

2. Els conceptes: aprendre un concepte implica comprensió, es pot memoritzar però per saber aplicar-lo cal entendre el seu significat, es necessari construir a aquest concepte i saber quan utilitzar-lo. Per exemple el concepte de ciutat, impressionisme, subjecte...

3. Els procediments: els procediments ve a ser la part pràctica d’alguns aprenentatges, per aprendre algunes coses cal tenir models, observar-los com per exemple ballar, dibuixar, llegir... agafem models per aprendre a realitzar l’activitat i quan ho sabem fer ho podem adaptar a diferents contextos. Aprenen a aplicar-ho.

4. Actituds: les actituds engloben tot el que hem aprés, també sentiments, normes i valors que ens donen les experiències que em viscut.  Implica un component de reflexió, una dedició i una valoració pròpia de l’actuació. Com per exemple la solidaritat, tots saben el que és, però només sent solidari s’ha pren a ser-ho.

He trobat una frase d'en Benjamin Franklin que m'agradat molt i diu "dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo"


Ara us deix una entrevista a n'Antoni Zabala que parla una mica més de les competències

En aquesta assignatura estic aprenent moltes coses, cada setmana més... però he de dir que la conferència d’en Zabala m’ajudat molt a comprendre el què són les competències i com les hem d’ensenyar. Com hem D’APRENDRE A APRENDRE , jo com a futura mestra i com alumne de l’escola tradicional tenc un llarg camí que recórrer i cada setmana veig que vaig millorant. Però tot això que estic aprenent no només en valdrà per l’àmbit escolar sinó que des de es primer dia m’està servint per a formar-me com a persona. Estic aprenent a construir els meus propis coneixents i això m’omple....

Cada dia estic més contenta d’haver triat aquest grau!!! GRACIES PER ENSENYAR-ME A APRENDRE.  

Make your own slide show at Animoto.

http://www.flickr.com/photos/79470798@N06/7289363984/

http://www.flickr.com/photos/biblioeduca/2473551687/

http://www.flickr.com/photos/citafgsr/5832307516/

http://www.flickr.com/photos/protolog/330314542/

http://www.flickr.com/photos/63502512@N03/5779808728/

http://www.flickr.com/photos/elombligodelmundo/578630907/

diapositives Zabala

http://tresescompanyia.blogspot.com.es/2008/01/antoni-zabala-laprenentatge-per_30.html