3 de diciembre de 2012

L'AVALUACIÓ





 
Aquesta setmana parlaré de l’avaluació i he començat l’entrada amb l’entrevista a Jose Luís Castillo ja que hi ha dit un parell de coses que m’han impactat molt com per exemple quan diu que encara els pares pregunten als nens “quin nota has tret?” com si l’únic que importa fos la nota, en lloc de preguntar ¿què has aprés? o ¿com ho has aprés? O ¿qui t’ho ha ensenyat? i ¿com ho pots aplicar? Aquí la família te un paper molt importat, ja des de casa hem de tractar de donar menys importància a un número del 1 al 10 que és un indicador d’ una nota d’examen o d’un treball però que no te en compte tot el procés d’aprenentatge que hi ha darrera.
També critica el llibre com a referent de l’avaluació tradicional on l’alumne ha de reproduir tots els continguts a avaluar.
Ens parla de comunicar, emocionar, dissenyar, construir, compartir, decidir, innovar, contextualitzar... però l’escola i l’avaluació d’avui no ho permet ja que encara tenim aquest concepte d’avaluar per aprovar o suspendre i no per orientar els alumnes i els mestre si anem per el camí traçat o si alguna cosa no va bé.

 
Ara faré una referència als tipus d’avaluació segons la seva finalitat i el moment en que es fa.
Segons la finalitat tenim:
  • Avaluació de diagnòstic. Per veure els coneixements que tenen els alumnes i programar-te a partir d’aquet punt.
  • Avaluació sumativa. Per valorar el que l’alumne ha aprés, informe sobre el punt de partida, el procés i el resultat final.
  • Avaluació formativa. Pretén orientar, regular i corregir el desenvolupament formatiu a l’hora de buscar informació constant durant el procés.
Segons el moment trobem:
  • Avaluació inicial. Es fa a l’ inici del procés.
  • Avaluació final. Es fa al final del procés d’aprenentatge per veure si s’han aconseguit els objectius.
  • Avaluació processual. Correspon a l’avaluació del funcionament, del desenvolupament d’un aprenentatge que s’avaluarà al llarg d’un període fixat.
Segons l’avaluador també trobem diferents tipus d’avaluació:
  • Avaluació externa. Si les persones que avaluen no han participat en el procés d’aprenentatge.
  • Avaluació interna. Quan les persones que avaluen han participat en el procés didàctic. Aquest tipus d’avaluació es pot dividir en tres:
_Autoavaluació: quan s’avalua un mateix.
_Coavaluació: quan es fa entre els companys.
_Heteroavaluació: l’avaluador i l’avaluat no coincideixen, algú avalua la feina del altre.
També podem avaluar segons criteris:
  • Avaluació criterial. Que compara els resultats d’un procés educatiu amb els objectius prèviament fixats.
  • Avaluació normativa. Es bassa en el nivell general del grup que actua com mitjana o patró.
  • Avaluació inclusiva. L’avaluació que integra la noció d’ajustament de l’ajuda pedagògica a la diversitat de capacitats, interessos i motivació dels nens.
    Na Isabel Solé al llibre Aprendre i ensenyar a l’educació infantil ens parla de l’avaluació a l’etapa infantil on no te sentit avaluar per emetre judicis, sancionar o etiquetar l’alumnat ja que pot condicionar les possibilitats dels nens i nenes si no que ha de servir per intervenir, canviar i millorar la pràctica educativa i l’evolució i l’aprenentatge de tots els nens de la classe.

    Però ¿com hem de avaluar en aquesta etapa? Solé ens diu que es tracta de recollir informació que serveix per interpretar i qüestionar els processos d’ensenyança-aprenentatge que es desenvolupen a l’aula, observant, escoltant els alumnes, preguntant.. en relació als objectius que s’havien plantejat, tenint-los molt clars, per veure si els nens els van assolint. 
     
    Un altre put molt important a tenir en compte a l’hora d’avaluar és la manera en que ho comuniquen, tant als pares com als alumnes, ja que pot condicionar i influir en el futur escolar i personal de l’alumne, no podem oblidar que hem de fomentar l’autoconcepte i l’autoestima dels nens. Na Solé fa una cita al llibre que m’agrada molt i diu La evaluación no es una simple constatación del rendimiento, la capacidad o el pensamiento del alumno sinó que por sí misma produce efectos sobre el alumno evaluado y sobre el adulto que evalúa (Fèneyrou, 1990).

    Aquesta entrada sobre l’avaluació, tot el que he llegit i les conferències i entrevistes que he vist m’han agradat molt. Com ja he dit en alguna altra entrada, l’educació que jo vaig rebre a l’escola era tradicional, vaig cursar l’ EGB i, encara que a l’etapa d’infantil no, però a cursos superiors i per exemple, en assignatures com “sociales” o “naturales”, normalment tenia un proba cada dos o tres temes, a més, recordo que tenia que memoritzar els conceptes del llibre per després reproduir-los a l’examen. Cada dia que passa, la reflexió que na Gemma Tur, la nostra mestra de Bases didàctiques, ens va fer el primer dia de classe El que pretenc és que la vostra experiència com alumnes no us serveixi com a mestres... així com va passant el curs per mi te, si cap, més sentit. 
     
    La meva visió de l’avaluació a canviat molt aquesta setmana, avaluar per orientar i no per sancionar o classificar alumnes, per a mi era impensable, però he aprés que si vull ser una mestra competent, vull ensenyar els alumnes a construir el seu propi coneixement, que aprenguin conceptes, procediments i actituds i que a més els sàpiguen posar en pràctica... el que no podré fer mai es avaluar un examen basat en un llibre, sinó que tractaré de tenir en compte tot allò que estic construint en aquest grau.

    Aquesta setmana l'eina m'ha costat una mica més ja que mai havia fet un Power point però estic molt contenta perquè ha aprés algo nou per mi

     

Publicado por en
Etiquetas:

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)