29 de noviembre de 2012

PREPARATS PER EL CANVI



La setmana passada ens endinsarem una mica en el concepte de currículum i el vàrem veure amb una visió un mica crítica, doncs aquesta setmana parlaré del currículum per ensenyar les competències, que te una visió més globalitzadora però també implica molta més feina per els mestres ja que tenen que elaborar tot un procés  d’aprenentatge per als alumnes no només donar el temari.


Les competències bàsiques són vuit es poden agrupar en vuit:

·         Competències comunicatives on inclouríem dos:
1.      Comunicació audiovisual
2.      Comunicació artística i musical

·         Competències metodològiques:
3.      Tractament de la informació i competència
4.      Matemàtica
5.      Aprendre a aprendre

·         Competències personals:
6.      Autonomia i iniciativa personal

·         Conviure i habitar el món:
7.      Coneixement i interacció amb el món físic
8.      Social i ciutadania


Per tant les clàssiques disciplines no són suficients per aprendre competències. En Zabala ens parla del caràcter disciplinar, interdisciplinari i meta disciplinari dels components de les competències, es a dir, tenim alguns continguts que tenen un suport disciplinar (assignatures), altres interdisciplinaris i altres continguts tenen un caràcter meta disciplinari i que no estan sustentats per ninguna disciplina acadèmica ni tenen base en algun saber científic. Per tant, cóm podem ensenyar competències per la vida,  en un currículum on la metodologia es tradicional i s’agrupa en disciplines convencionals, on només aprens continguts conceptuals però no procedimentals ni actitudinals.

Doncs el que necessitem són canvis, canvis curriculars, canvis en els mestres i en els alumnes, canvis d’organització... d’aquests transformacions ens parla en Jacint Verdaguer.


 

Afavorir l’autonomia, l’obligatorietat, a treballar de manera cooperativa on segurament s’aprenen menys coneixements però s’adquireix l’habilitat d’aprendre.
També em de canviar el rol del mestre, ara ja no és el protagonista si no que agafa el rol de de gestor d’activitats, dóna a cada alumne el que necessita per desenvolupar el seu coneixement. Ara el protagonista és la l’alumne. Els professors també s’han de posar d’acord per treballar junts i no quedar-se només en la teoria sinó que aplicar la pràctica dins l’aula. 



Respecte als espais també és un gran repte canviar-los, tenim escoles igual que al segle XIV quan varen néixer les escoles, però tot a canviat molt i els espais i entorn del centre també ha de fer-ho. S’han d’aprofitar tots els espais del centre per fer activitats en grups, o lectura, treballs d’investigació... i la distribució de l’aula també, abans l’aula estava distribuïda per escoltar al professor, ara ja no cal aquesta distribució per que hem de escoltar-nos  tots. 


Hem d’adaptar l’escola a la nova societat i ensenyar als alumnes com desenvolupar-se en ella, vivim en una societat globalitzada, dons hem d’obrir l’escola al món ja que amb les eines que tenim podem treballar amb diferents països i cultures educant en la diversitat. L’escola ja no podem ser quatre parets.


Na Isabel Sole a Aprendre i ensenyar a l’educació infantil també ens parla de la organització i dels espais, les escoles han d’estar adaptades als infants, on puguin trobar diverses zones, de joc, de trobada, d’acció individual, llocs per descansar... També destaca la relació i comunicació família-escola que ha de ser diària i fluida entre els pares i el mestre, i la relació de l’educadora amb els nens ha de ser de confiança i ha de crear un vincle afectiu i de seguretat per que els nens es sentin feliços a l’escola. Destaca aspectes com el fonament de l’autoconcepte i l’autoajuda , l’ensenyament com activitat compartida, l’aprenentatge significatiu i globalitzador , l’atenció a la diversitat.


Per altar banda en Zabala al capítol 10 de Once ideas clave ens parla del enfoc globalitzador de l’ensenyança de les competències. També ens parla de l’organització dels espais, de l’aula, del temps, dels continguts i de la metodologia necessària per ensenyar els diferents continguts, ja que segons n’Antoni, no hi ha només un mètode per aprendre o ensenyar competències, si no que serà necessari en cada cas una estratègia metodològica apropiada a les particularitats de la competència a desenvolupar i a les característiques dels alumnes. 



La reflexió d’aquesta setmana, després  d’ haver llegit en Zabala i a na Isabel Solé i haver vist l’entrevista a Jacint Verdaguer és que necessitem uns canvis a l’educació,  i els hem de posar en pràctica, volem ensenyar a ser competents als nostres alumnes i que construeixin el seu propi coneixement però hem de començar canviant els currículums basats en un ensenyament propedèutic i transmissor del saber, en unes disciplines separades les unes de les altres com si fossin departaments tancats, hem de canviar les estructures de les escoles, que encara avui en dia són iguals que sis segles enrere quan varen aparèixer, hem d’obrir les finestres i les portes, dels centres educatius i de les aules al món i amb les noves eines de treball avui és possible, per ensenyar d’una manera global , diversa i interactiva amb la societat que ens envolta.     

El canvi ha començat, ara cal posar-lo  en pràctica.

L'eina d'aquesta setmana consisteix en crear algún conflicte congnitiu, a través del qual iniciar un procés d'aprenentatge amb nens, bé, doncs el que jo he triat és una situació real que em va passar a mi amb sa meva nevoda. Fa unes dies que passejavem  per Sant Antoni i n'Abril, que te tres anys em va preguntar per què les fulles dels arbres es queien a terra, doncs vaig aprofitar per explicar-li les quatre estacions i especialment la tardor. No se si ho va comprendre molt be per que es petita pero ara ja sap que estem en la tardor.



No hay comentarios:

Publicar un comentario