En
la entrada d’aquesta setmana parlarem del
Currículum escolar. Començarem amb la definició de currículum que al llarg dels
anys, hi ha hagut vàries com podeu veure en el següent link definiciones de Currículum.,
però per mi el currículum és la programació que hem de seguir, és el conjunt de
continguts, objectius, criteris metodològics i tècniques d’avaluació que s’han
d’aprendre per part des alumnes durant un cicle escolar. Encara que a
l’educació infantil no es obligatori, si que es serveix per orientar.
L’origen del
concepte de currículum es torba a l’obra de Bobit (1918) “El currículum”. Però
amb la LOGSE s’impulsa un nou concepte més obert i que s’agrupa amb vàries
corrents.
Segons en Gimeno
Sacristán hi ha cinc corrents:
-Currículum com
a estructura organitzada, funció transmissora de l’educació organitzada en
assignatures.
-Currículum com
a sistema tecnològic de producció, declaració d’intecions, objectius
d’aprenentatge o dels resultats buscats del sistema educatiu.
- Pla
d’instruccions, requereix definir objectius, continguts, metodologia i
avaluació.
-Conjunt
d’experiències i aprenentatges, el que l’alumne aprèn a l’escola, neix el
concepte de currículum ocult, què es
allò que l’alumne aprèn i sense intenció, es a dir, sense estar planificat.
-Currículum com
a solució de problemes: proposta de principis generals. Bases per planificar,
avaluar i justificar el projecte educatiu.
Segons Serafí
Antúnez hi ha tres vessants:
-Conjunt de
coneixements que s’ha de transmetre a l’alumne.
-Resultats que
s’han d’assolir mitjançant el procés educatiu. Formulació d’objectius
d’aprenentatge a assolir pels alumnes.
-Tot això que
els boixos aprenen a l’escola, fins i tot el que els alumnes aprenen sense
intencionalitat (currículum ocult)
Però actualment
es concep el currículum com una especificació de les intencionalitats i el pla
o plans d’acció per assolir. Pla d’instruccions a partir del que es realitzen
les activitats escolars. El currículum ha de servir al mestre com ajut, com
punt just entre teoria i pràctica.
Els elements del
currículum han de respondre a les preguntes: per què, com, quan s’ha
d’ensenyar? I com i quan avaluar?
Per a
l’elaboració del currículum cal parlar de quatre fonts, Coll (1986):
1.
L’anàlisi
sociocultural: ens dóna informació respecte a
aquells aspectes que cal ensenyar primer tenint en compte el context social en
que ens situem. Aquesta selecció del saber la fa l’Administració.
2.
L’anàlisi
psicològica: ens proporciona informacions sobre les
característiques dels nens en les diverses etapes i dels processos
d’aprenentatge que han de fer.
3.
L’anàlisi
disciplinària: ens dóna informació sobre el tipus de coneixement que
ens proporciona cada disciplina (matèries) i ens permet comprendre la seva
lògica interna. L’Administració tria els continguts de les diferents matèries o
disciplines que han de ser apresos i el mestre fa una priorització dels
continguts.
4.
L’anàlisi
pedagògica: ens facilita informació sobre quines són
les situacions de pràctica educativa que permeten un aprenentatge millor.
Per una altra les
característiques i funcions del currículum són:
-La funció del currículum
en una etapa que no és obligatòria. Tots els aspectes que es proposen són
orientatius i no prescriptius. Serveix com a referent per als mestres.
-Model
curricular únic en totes les etapes educatives. És un marc únic en el qual s’hi
fan les adaptacions i mesures de suport necessàries. Possibilita la coordinació
entre els diferents nivells i etapes educatives.
-Model
curricular obert i flexible. Diferents nivells de concreció curricular. No totes
les decisions les pren l’Administració. Es obert perquè es completi a nivell
del Centre i flexible per adaptar-lo a qualsevol context educatiu.
Els diferents
nivells de concreció són els següents:
- Primer nivell de concreció: es concreta en
un document que és el disseny curricular. L’agent responsable és l’Administració
o departaments d’Ensenyament dels governs autònoms. Estableix objectius
generals per etapes o àrees.
- Segon nivell de concreció: es fa en es
Centre educatiu i l’elabora el claustre del centre. Que consta del objectius i
continguts de cada etapa i en cada àrea, la metodologia didàctica, els
materials curriculars que s’utilitzen i l’avaluació.
- Tercer nivell de concreció: que es
concreta en les programacions d’aula dels mestres. Ells organitzen els
continguts i els objectius que van a tractar, sempre tenint com a base el
projecte del centre, però aquí és on el mestre te una mica més de llibertat.
Altres característiques
del currículum són la descentralització, es dona una elevada autonomia per a la
gestió i desenvolupament del currículum; el currículum científic, que
persegueix la pràctica pedagògica científica basada en el constructivisme amb
enfocament investigador.
Però el que m’he
donat compte tractant aquest tema del currículum i llegint alguns blocs, com
per exemple, la maldición del currículum o Felipe Zayas
es que tenim un currículum molt extens, ple de continguts que els alumnes han d’assolir
dia a dia, i els mestres han de complir, on el llibre continua sent el
referent, que ens trobem en escoles carregades de feines burocràtiques i al
final no hi ha molt de temps per fer feina amb projectes, no tenim temps de fer
que els alumnes puguin reflexionar sobre el que han après a classe i com aplicar
aquests coneixements a la vida diària.
El currículum hauria d’ensenyar:
-fets, conceptes
-procediments
-actituds
Però ens trobem currículums
plens de continguts teòrics, mestres carregats de feina i el temari d’un llibre
que has de donar, doncs al final els professors tornen a agafar el llibre. Quan jo sigui
docent m’agradaria fer feina de la manera que estic aprenent, voldria que els
meus alumnes puguin construir els seus propis coneixements, se que no es fàcil
i es tema del currículum te molt a veure, però tot i així intentaré no canviar
les meves creences i, a poc a poc i
treballant amb els meus companys, fer d’escola on jo hi sigui, un lloc on s’aprèn
a aprendre.
 | ||||||||||||
| imagen: | llibreriapedagogica.com |
